(Estany de Puçol, 1986. Fotografia de Pep Cristal) PUEDE QUE EL VIENTO
No sé si nuestro amor
es la hora sosegada de sonrisas y silencios
o la llama intensa y salobre que nos consume.
Me resulta imposible describirlo,
de cada gesto parte una nave.
(Un ensayo, si acaso de la Rosa de los Vientos).
(Si de cas el vent
No sé si el nostre amor/ és l’hora de somriures i silencis/ o la flama intensa i salobre que ens consum./ M’és impossible descriure’l,/ de cada gest parteix una nau./ (Un assaig, si de cas, de la Rosa dels Vents).
es la hora sosegada de sonrisas y silencios
o la llama intensa y salobre que nos consume.
Me resulta imposible describirlo,
de cada gesto parte una nave.
(Un ensayo, si acaso de la Rosa de los Vientos).
(Si de cas el vent
No sé si el nostre amor/ és l’hora de somriures i silencis/ o la flama intensa i salobre que ens consum./ M’és impossible descriure’l,/ de cada gest parteix una nau./ (Un assaig, si de cas, de la Rosa dels Vents).
***
MÁS ALLÁ
En los versos que escribo
siempre hay miradas
con las que esbozo
deltas de sombra y luz.
Más allá sólo el mar,
la hoja en blanco.
Cuando hacemos el amor
la mirada esboza
torturados deltas
de sombra y luz.
Más allá sólo el mar,
la sábana inmaculada.
(Més Enllà
En els versos que escric/ sempre hi ha mirades/ amb les quals esbosse/ deltes d’ombra i llum./ Més enllà només el mar,/ el full en blanc./ Quan fem l’amor/ l’esguard esbossa/ torturats deltes/ d’ombra i llum./ Més enllà només el mar,/ el llençol immaculat.)
siempre hay miradas
con las que esbozo
deltas de sombra y luz.
Más allá sólo el mar,
la hoja en blanco.
Cuando hacemos el amor
la mirada esboza
torturados deltas
de sombra y luz.
Más allá sólo el mar,
la sábana inmaculada.
(Més Enllà
En els versos que escric/ sempre hi ha mirades/ amb les quals esbosse/ deltes d’ombra i llum./ Més enllà només el mar,/ el full en blanc./ Quan fem l’amor/ l’esguard esbossa/ torturats deltes/ d’ombra i llum./ Més enllà només el mar,/ el llençol immaculat.)
***
LLUVIAS
Mi simiente,
lluvia de voces,
será solo para ti,
para que nos alimente.
Lloverán los versos,
lluvia de plata,
y caerán sobre tu piel
donde permanecerán por siempre.
(Pluges
La meua sement,/ plugim de mots,/ serà només per a tu,/ per a què ens alimente./ Plouran els versos,/ plugim d’argent,/i cauran sobre la teua pell/ on restaran per sempre.)
(Traduccions publicades a l’antologia poètica Caminos de la palabra III. Fundación Max Aub, Segorb, 2000)
lluvia de voces,
será solo para ti,
para que nos alimente.
Lloverán los versos,
lluvia de plata,
y caerán sobre tu piel
donde permanecerán por siempre.
(Pluges
La meua sement,/ plugim de mots,/ serà només per a tu,/ per a què ens alimente./ Plouran els versos,/ plugim d’argent,/i cauran sobre la teua pell/ on restaran per sempre.)
(Traduccions publicades a l’antologia poètica Caminos de la palabra III. Fundación Max Aub, Segorb, 2000)
2 comentaris:
Poemes valents i apassionats. És fantàstic que puguis manifestar la teva sensibilitat en frases subtilment lligades, esveltes, de lectura agraïda.
Rep les meves salutacions.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada