dilluns, 9 de març del 2009

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

(A les marjals de Puçol, primera meitat del segle XX. Fotografia de l'arxiu de la familia Ferrer Soriano. Cedida per Germán Vigo García)

LAMENTO

El vacío absoluto levantando
el polvo de los desiertos.
La albura de las sábanas
manchada por el rastro obtuso
de mudas serpientes.
El dolor que me provoca
en los tímpanos el eco del silencio.
La cruz de mi tormento.


(Lament
El buit absolut alçant/ la pols dels deserts./ El blanc dels llençols/ maculat pel rastre obtús/ de serpents mudes./ El dolor que em provoca/ en els timpans l’eco dels silencis./ La creu del meu turment.)


***

JUSTIFICACION DEL SATIRO


Mi lujuria es tan solo
Un inocente divertimento literario,
el esbozo de un deseo palpitando en la lengua,
la riada de un verso sin medida,
un pellizco de sal, un pellizco de pimienta,
un estado contemplativo.

Por favor, no me ocultes la belleza.
Que no te asuste mi mirada de sátiro.



(Justificació del sàtir
La meva luxúria no és més/ que un innocent divertiment literari,/ l’esbós d’un desig bategant en la llengua,/ el cabdal d’un vers sense metre ni rima,/ un pessic de sal i un altre de pebre,/ un estat de contemplació./ Si us plau, no m’ocultis la bellesa./ Que no t’espanti el meu esguard de sàtir.)


(Aquests poemes formen part del llibre Com una òliba (Editorial Aguaclara, Alacant, 2002) amb el qual vaig obtindre el Premi Gorgos de Poesia 2002. La traducció al castellà és de l'artista i poeta Manuel Bellver).

2 comentaris:

glòria ha dit...

Bravo! Sobretot pel primer que , no ho sembla, i és molt agosarat.
Gràcies, Manel.

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Gràcies.