dimecres, 30 de setembre de 2009

ULYSSES I EL FANTASMA FORASTER

Un home desarrelat, sense família i amics, fill de l’emigració i que ha passat anys treballant en una cadena de muntatge, a qui l’atur l’ha portat a convertir-se en un sense sostre. Un home que l’única possessió que té és un llibre que un dia es va trobar, L’Odissea, d’Homer, i del qual, després d’haver-se’l llegit, adopta el nom del seu protagonista, canviant la i llatina per una y grega, perquè grec era l’heroi. Un home, Ulysses, un rodamón solitari és el protagonista del llibre Ulysses i el fantasma foraster, de Toni Cucarella (Perifèric edicions, Premi de Narrativa Juvenil Benvingut Oliver 2006).
Una nit a Ulysses, trobant-se a la porta d’un cementeri, se li apareix l’espectre d’una ànima en pena. La pena d’aquesta ànima té dues vessants: estar enterrat en un poble que no és el seu i el fet que morts i vius el consideren un foraster. Ulysses, després d’una llarga conversa, arribarà a un compromís amb l’espectre: s’encarregarà de portar les seues despulles al poble on va nàixer.
En Ulysses i el fantasma foraster Toni Cucarella reivindica les arrels de l’individu com una part important de si mateix; la pàtria és el nostre paisatge i el nostre paisanatge, és la cultura i la llengua i, filant més prim, el dialecte que hem mamat, és la manera que té d’entendre el món i la vida una societat en la qual hem nascut i de la que formem part. Lluny de la pàtria, l’enyor ens produïx un buit dolorós, insuportable.
Ulysses, heroi atípic, buscarà per camins i carrers l’Ítaca amb la qual somnia el fantasma Aquileu, ensopegant amb esculls (la burocràcia, la violència xenòfoba...) que ompliran de dificultats la seua marxa.
A la fi, quan acomplisca el seu objectiu i soterre les despulles, Aquileu li oferirà a l’home desarrelat que s’oculta sota el nom d’un heroi llegendari una Ítaca adoptiva per a la seua eternitat.
Toni Cucarella, conscient de la força de les arrels, ha volgut dotar la seua narració perquè no se senta òrfena d’unes arrels ben poderoses que xuclen per una banda d’una obra fonamental de la cultura occidental, L’Odissea, i per una altra d’un conegut relat d’Andersen.
Una bona narració, amb una prosa aparentment senzilla, que ens farà reflexionar sobre l’individu i la societat que l’envolta.

4 comentaris:

Mercè ha dit...

Hola Manel,
A mi també em va agradar molt aquesta novel·la quan la vaig llegir i en vaig fer ressó amb una breu ressenya a:
http://mercecliment.blogspot.com/2009/06/ulysses-i-el-fantasma-foraster.html
Una abraçada.
Ps. Curiosament en la comprovació de paraules s'ha format: DANTE.

GLÒRIA ha dit...

A mi no cal que em facin venir ganes de llegir però si no en tingués...llegint-te, Manel, agafaria l'addicció. Per fortuna vaig néixer lletraferida i, ja t'ho dic sovint, no podré mai engolir tot el que m'agradaria com el llibres del qual parles avui.
Rep el meu afecte!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Recorda també una mica a "El fantasma de Canterville" pel que expliques... Em sembla molt bé reivindicar els clàssics i apropar-los als més joves. A veure si tinc temps i me'l puc llegir.

Manel Alonso i Català ha dit...

El llibre va obtindre el Premi Samaruc al millor juvenil del 2006.
Un Premi que com ve sabeu atorga l'Associació de Bibliotecaris Valencians a llibres editats l'any anterior per autors valencians en llengua catalana.
Ahir mateixa l'editorial anunciava l'aparició de la segona edició.