dilluns, 16 d’agost del 2010

UN ENTRE TANTS


El poeta d’Algemesí Vicent Nàcher acaba de publicar el seu sisé poemari, Un entre tants (Brosquil Edicions, València, 2010). Es tracta d’un recull de cinquanta poemes de vers lliure i de vint estrofes cadascun que formen un únic bloc sòlid, ple de referències personals i d’una gran càrrega lírica.
Des de la primera estrofa assistim a un llarg monòleg on el poeta ens parla del món que l’envolta, però sobretot del seu món interior, ens confessa els seus sentiments, les seues emocions, les seues passions, els seus dubtes i anhels. Ell se sap un individu que ha estat malalt: «Només jo he estat més enllà dels límits / que tothom coneix i he viscut / temps instal·lat a les autopistes / de la desesperació... » que vol amb totes les seues forces reconstruir-se i ser «un entre tants que fa servir la paraula / que vol trencar amb silencis de corders».
En el llibre trobem els gran temes, les grans obsessions de la creació literària: l’amor (en el seu cas un gran desig d’amor), el significat de la vida, la recerca de la felicitat, la fràgil línia entre la raó i la follia, la literatura, i en tots ells alça signes d’interrogació cercant respostes que no troba i que li dolen.
La poesia viscuda des de la trinxera del lector, però sobretot del creador, té un gran protagonisme al llarg de tot el poemari, la poesia la sent com eixe verí que li dóna energia per a continuar vivint. Sobre ella escriu a sovint i reflexiona sobre diversos aspectes, fins i tot alguns de paraliteraris.
Però qui és realment protagonista i tema fonamental dels poemes és el mateix autor, la seua experiència vital, la seua lluita, el seu dolor és la matèria primera d’aquesta obra.
En els seus versos hi ha ecos i homenatges a Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Salvador Jàfer, però també de cançons tradicionals. Hi ha una imagineria poètica extreta del seu món més pròxim, el dels llauradors: «M’he criat a poal en el millor de tots els pobles», o de la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.
Hi ha també alguns poemes que se n'ixen en part de les línies temàtiques del llibre com ara el 32, un poema de gratitud a la seua germana, que en els moments més difícils ha estat sempre al seu costat, el 36 i el 37, que denuncien, en un cas i utilitzant el gènere transfronterer del microrelat, la situació de maltractament que patixen moltes dones, i en l’altre reivindica el paper que ha de tindre la dona en la societat, el 43, sobre una dona soltera que viu per a la docència, o el 44, que parla d’una malalta mental.
Un entre tants és un poemari aparentment senzill, la seua lectura és intensa i sense opacitats, però amb càrregues de profunditat que ens portaran a la reflexió sobre el sentit del viure i de l’escriure.
Un llibre on el seu autor se’ns mostra nu, en carn viva.