dimarts, 24 de juliol del 2012

DEPENDENȚĂ




Când se vedeau deja vastele și luminoasele bulevarde
iar semafoarele orașului păreau că se schimbă în verde,
maladia a făcut  să mă pierd într-un labirint de ulițe sumbre.
Exasperat, am parcat mașina pe parcela unde
se căutau porți spre paradisuri artificiale:
butelii cu gâtul rupt, seringi sângerânde,
plapume cu spermă stătută, graffiti din cuvinte costelive:
rămășițe ale rataților.
Pe capota mașinii s-au așezat batjocoritor corbii nenorocului,
alterându-mi buzele și ochii,
surâsul și lacrimile,
Vremea m-a transformat într-un sclav al tristeții.

***                 ****
Traducció al romanés d'Andrei Langa. El poema pertany al llibre Com una òliba (IV Premi Gorgos de Poesia, 2002. Editorial Aguaclara, Alacant 2002)
Clicant ací podreu llegir la versió original i la versió en castellà.

dijous, 12 de juliol del 2012

COM UN GRANISSAT DE LLIMA



Sol de mitjanit a Reykjavik és un més d’eixos blogs unipersonals de creació literària que tant han proliferat els darrers anys i que han servit per a canalitzar la vocació poètica d’un gran nombre de persones. Els blogs, després de la desaparició dels fanzines, de les poquíssimes revistes literàries en paper que sobreviuen, així com de la pèrdua de bona part de la credibilitat de la qual gaudien els premis literaris, que han arribat a tiranitzar els poetes obligant-los a seguir la màxima de si no concurses no publiques, els blogs, dic, s’han convertit en un espai on el creador oferix el seu treball amb una gran llibertat, una llibertat a la qual de vegades li falta autocrítica per a ser quasi perfecta.
En els blogs podem trobar de tot, fins i tot veus poètiques verges d’un interés remarcable com ara la de la valenciana Alba Àlvarez, propietària del blog Sol de mitjanit a Reykjavik, qui sota el mateix títol ha publicat en format de paper, dins de la col·lecció Mil poetes un país de l’editorial Germania, una selecció de setanta-quatre poemes que abans foren post del blog.
 Sol de mitjanit a Reykjavik és un recull de poesia en vers lliure que jo m’atreviria a incloure dins d’allò que el crític David Castillo va anomenar realisme intimista, però on també conviu, sense cap estridència ni distorsió, un realisme més que de caràcter social de compromís cívic que naix com una promesa. «Tranquil ho faré per tu. Per mi. / Ho faré pels que vindran. / Perquè ells no hagen / de demanar perdó».
Els poemes intimistes són d’amor i desamor i estan tractats de vegades amb humor i ironia, però en la majoria amb una gran tendresa i una sinceritat molt versemblant. Alba ens parla d’un amor juvenil, de fet l’autora no supera les tres dècades d’edat, d’una parella de novençans que no han passat per la vicària ni pel jutjat i que viuen amb intensitat l’eròtica de les soledats compartides, dels petits detalls en els gestos i en la carn. Perquè només l’amor i tot el seu bagatge de mirades, de carícies, de paraules xiuxiuejades a cau d’orella, fan que la vida els siga més suportable, perquè la joia està en ser generosos i cuidar l’un de l’altre.
La poesia de compromís cívic va pigallant tot el volum que majoritàriament ompli la intimitat del crepitar de la foguera de la passió amatòria, i ho fa embellint el discurs i alhora assegurant al lector que la mirada de la poeta també es fixa en la realitat que l’envolta que ferix la seua sensibilitat. És una realitat propera propiciada per una societat narcotitzada i presonera d’un discurs populista i autoritari que convertix els ciutadans en individus panxacontents, plens d’autoodi i víctimes propiciatòries d’una classe dominant complexada i coent. El compromís d’Alba és amb la lluita per una societat més justa, més culta, més lliure i fins i tot més feliç, el nord enllà del poeta de Sinera ací al sud. Una societat amb una cultura de la pau on la llengua del país ocupe l’espai que li correspon.
La poètica d’Alba Àlvarez i Gimeno és una poètica del quotidià, en els seus versos utilitza un llenguatge que no defuig les frases fetes ni la llengua col·loquial, una poètica arrelada a una certa escola literària que encapçala el mestre Estellés.
Sol de mitjanit a Reykjavik és un llibre per moments fresc, dolç i en altres una mica àcid, com un granissat de llima.

dimecres, 4 de juliol del 2012

LA TRAMPA DEL DESIG



El primer que li crida l’atenció al lector quan s’endinsa en la novel·la La trampa del desig, amb la qual Urbà Lozano va obtindre el XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, és el llenguatge emprat, ric i ple d’expressions populars que denoten una gran estima per la llengua i un treball d’investigació lingüística important i molt interessant, cosa que el situa dins del grup de prosistes valencians que consideren fonamental per a construir una veu narrativa pròpia el fet de xuclar amb intel·ligència de les fonts més genuïnes per tal d’oferir-nos una llengua d’una gran vitalitat.
Després veurà com Urbà Lozano ha construït una novel·la amb moltes i variades peces, la qual cosa li dona un aire fragmentari, alguns dels capítols funcionen com a textos independents i altres ho podrien fer en associació amb segons i tercers, ja que tant els protagonistes, Daniel i Mirsanda, com els diversos antagonistes, com ara Angie o Guido i fins i tot personatges secundaris, en un capítol o altre, els atorga un protagonisme que potser el lector només entén en arribar a les darreres pàgines, que és el moment on Urbà acaba soldant cadascuna de les peces per acabar d’arredonir un relat de relats on la tensió narrativa no ha afluixat en cap moment.
L’autor situa en diferents llocs les diverses trames: Sevilla, Mallorca, Barcelona, Montanejos, Vila-real, Bòsnia, Hongria, València i sobretot Alginet i la Ribera del Xúquer, un espai que li és propi i que en altres novel·les com ara La màquina ronca ja ha retratat.
També, com en altres narracions, Lozano no es conforma a l’hora de construir un personatge de centrar-se en l’aspecte físic i en la personalitat de l’individu, sinó que actua com un furó que grata en la genètica i l’entorn social dels quals prové. El treball és tan intens i profund en aquest sentit que fins i tot d’alguns dels personatges arriba a parlar-nos de quatre i cinc generacions enrere.
A través de les diferents trames l’autor ens dóna les claus per a saber com es vivia durant alguns esdeveniments importants de la història espanyola i europea, com ara la restauració borbònica, la guerra civil, la guerra de Bòsnia, el franquisme, la transició, l’arribada al poder dels socialistes, la creació de l’administració autonòmica valenciana, entre altres, i ho fa des de l’espai privat dels personatges que transiten per aquests esdeveniments i que sovint es veuen arrossegats pels fets, però també pel desig voraç que els consumix o pel que són capaços de provocar en els altres. Aquestes darreres afirmacions no són debades ja que la paraula clau de la novel·la és desig, el desig sexual, però també el desig brutal de poder i de venjança.
El desig sexual fa que algunes de les pàgines del llibre continguen una impactant força eròtica. El de venjança fa que el text funcione com una novel·la d’intriga. Però Urbà, amb una gran dedicació i ofici, aconseguix també situar alguns capítols en altres gèneres i subgèneres narratius, com ara la novel·la bèl·lica, la costumista o la històrica. Un poliedrisme narratiu en el qual s’assaja i gaudix i que junt amb el treball lingüístic, del que els parlava en un principi, fan d’aquesta una novel·la de lectura molt recomanable.

diumenge, 1 de juliol del 2012

EL MERCADER O LA HISTÒRIA D'UN EMPRENEDOR



“Jaume Miravall i la seua esposa Elvira, un matrimoni jove de Reus, s’instal·len en companyia de la germana de la dona a la ciutat de Barcelona, són pobres però tenen moltes il·lusions, idees i un munt de projectes...” Podríem estar parlant de la Barcelona del segle xix o del xx, quan la gent es traslladava a la ciutat a la recerca de faena i una oportunitat per agafar l’ascensor social que els poguera traure de la misèria. Però no, estem en ple segle xiv i la lluita per sobreviure és ferotge, tot i que la ciutat és el centre comercial de la Corona d’Aragó. Barcelona, llevat d’algun període dramàtic de la seua història, ha estat una ciutat on qui, amb intel·ligència i valentia ha buscat una oportunitat, l’ha pogut trobar, una ciutat amb un pol d’atracció important per als emprenedors com ara Jaume Miravall, el protagonista de la novel·la El Mercader, de Coia Valls (Ediciones B, Barcelona, 2012), un home lúcid, amb una gran capacitat per a seduir i convéncer i amb noves idees sobre el comerç.
La lluita i l’esforç titànic dels protagonistes per aconseguir les seues ambicions, el seu tarannà, a pesar dels colps baixos, quasi indestructible; els vincles invisibles d’amistat que són capaços de crear tot oferint als qui no han tingut mai res un lloc al món; la força immensa de l’amor, capaç de sobreviure al pas del temps, i el triangle que aquest crea i en el qual es veuen atrapats els protagonistes, un triangle que els fa patir, però que alhora els dóna un nou fill a Jaume i a Elvira i una primera oportunitat a ell per aconseguir credibilitat social són alguns dels eixos sobre els quals es mou la novel·la.
Però no tot són flors i violes, la ciutat també està plena de perdedors i de derrotats, de misèria, de maldat i de superstició. Coia Valls ens farà visitar les barriades més pobres, ens presentarà individus d’una gran vilesa i ens farà ser espectadors d’alguns espectacles de gran crueltat.
A través de la família Miravall el lector assistirà a la recomposició d’un període històric d’una gran importància. Els escenaris i accions no queden emmarcats dins del terme municipal de Barcelona, amb els Miravall travessarem la Mediterrània fins la mítica Alexandria, anirem a Tortosa i a Reus i fins i tot veurem com ha quedat el paisatge físic i humà de l’Horta de València després d’una impressionant riuada.
El Mercader és un homenatge a la Barcelona emprenedora i solidària, a la Barcelona capaç d’acollir els nouvinguts i alhora oferir-los un espai per a l’esperança. És un homenatge a aquells que l’ambició no els torna cecs i són capaços de compartir l’èxit i la riquesa que els envolten. Un llibre interessant, àgil, on Coia demostra la seua gran capacitat per a recrear espais i construir personatges.