VALÈNCIA, CALIFÒRNIA

Senior i el Cor Brutal és una de les bandes valencianes amb un so en disc i en directe més clar, més personal i més reconeixedor. La seua música té les arrels posades a l’Amèrica del Nord, en el rock però també en el folk, unes sonoritats que ells són capaços de traslladar a València i a la llengua del país sense que perden ni una engruna d’autenticitat.

Hi ha uns quants factors que fan de Senior i el Cor Brutal tot un referent, en primer lloc la qualitat musical dels seus components, en segon lloc la veu personal i la manera d’interpretar de Miquel Àngel Landete, en tercer lloc la claredat del seu so, no estem davant d’una banda que es dedique a crear un mur de soroll elèctric on es perden la veu i els matisos sonors de tots i de cadascun dels instruments; tot el contrari: en les seues cançons els pianos, les harmòniques, les guitarres tenen un gran protagonisme, i això és sinònim de riquesa sonora.

Miquel Àngel Landete també és un gran lletrista, capaç tant de construir la metàfora més fina i brillant com de deixar caure un exabrupte contundent però ben enllaçat amb el conjunt de la cançó.

El seu darrer disc, València, Califòrnia està més a prop del folk que del rock. Són, exceptuant la cançó que dóna títol al treball, temes acústics, cançons a mig temps i balades construïdes amb el bategar de les cordes d’una guitarra, el percudir de les tecles d’un piano i el diàleg amb una harmònica.

És un disc amb cançons delicioses com ara «Ella plou», una gran cançó d’amor. Un treball on hi ha lentitud, un cert assossegament musical que no acaba de correspondre a unes lletres tocades d’ira, de dolor, de desencant, d’amargor, és com si Landete haguera volgut que se l’entenguera perfectament cada paraula dita, i que aquestes no es perderen diluïdes entre ritmes accelerats i guitarres cridaneres. És com si el poeta li haguera exigit al músic que passara a un segon terme, i encara que aparentment puga paréixer que li haja fet cas, no ha estat així, ja que el músic ha sabut embolcallar amb unes magnífiques melodies cadascuna de les cançons.

Dels dotze temes que conformen el disc, la lletra i la música són de Miquel Àngel Landete, excepte la música del tema que el tanca, que alhora és el més elèctric, «València, Califòrnia», en què han participat E. Martín, J.l. Tormo, R. Ferreiro, L. Martínez i el mateix Landete, i «El dia dels covards», que és una versió lliure d’una cançó d’un altre grup valencià amb una gran personalitat: Arthur Caravan.

València, Califòrnia és un treball ple de vida, d’il·lusió per viure en llibertat, i d’experiència vital on Senior i el Cor Brutal ens mostren una certa preocupació pel temps que ha de vindre, obscur com el carbó, que no és, com podria pensar-se, resultat de la crisi econòmica, sinó dels pal·liatius, dels correctius que la classe dirigent i dominant està aplicant per a eixir d’aquella. Hi ha en les seues cançons ansietat davant del futur i unes ganes terribles de fugir cap a un espai geogràfic on la recerca de la felicitat encara siga possible. Senior i el Cor Brutal són una colla de trobadors rebels que, malgrat tot, encara creuen en l’esperança, la seua fe i la seua música són el regal que ens deixen en cada nota i en cada paraula.