dissabte, 1 de març del 2014

CURACIÓ D'ÚLTIMA HORA


La família, conservadora ella en la seua totalitat, vist com evolucionava el malalt, havia cridat el sacerdot, un home amb idees preconciliars i de la mateixa secta catòlica que ells. El cap de família sabia que li quedaven poques hores de vida i volia, com la resta, salvar la seua ànima de les urpes del diable.
El malalt havia estat considerat durant anys una ovella negra, un descarrilat, un pervertit i un desviat.
Cerimoniós, el sacerdot, mentre deia unes oracions en llatí, s’acostà al llit on jeia aquell. Li féu, amb uns olis, el senyal de la creu en el front i després li va traure de damunt la roba del llit. Aleshores aparegué un cos quasi nu, esquelètic, demacrat per la llarga i cruel malaltia. El sacerdot li va palpar el cos fins que davall l’axil·la va trobar una ploma amb els colors de l’arc de sant Martí. La va extraure amb força i perícia, alhora que s’aclamava a Déu. Després, sobre la ferida, li aplicà un ungüent beneït.

El malalt va morir unes hores més tard, heterosexual com mai no ho havia estat.