dilluns, 27 de març del 2017

VALÈNCIA NO S'ACABA MAI


El doctor en història i professor de la Universitat Jaume I de Castelló Vicent Baydal s’ha convertit, des de fa uns anys, en un dels màxims divulgadors de la història de la ciutat de València i del País Valencià.
En el seu afany divulgatiu, Baydal no sols empra els canals clàssics, llibres o diaris i revistes especialitzades o no, sinó també les diverses fórmules que oferixen les xarxes socials, com ara el blog, facebook, instagram… El llenguatge de Baydal defuig els tecnicismes i és diàfan, directe, àgil. Els seus textos tenen una clara voluntat d’amenitat, sota la qual s’oculta un cert didactisme. Atrapa el lector creant vincles de complicitat que naixen de la curiositat intel·lectual i d’una passió que acaba sent compartida.
Baydal s’ha fet especialista en un tipus d’article destinat a un lector que no té per què haver passat per la universitat. Són uns textos en els quals utilitza quan ho creu oportú elements provinents de la narrativa de ficció per tal de fer-los atractius, alhora que s’assegura l’atenció d’un lector que a més d’informar-se vol ser entretingut.
El 2016 va publicar en Llibres de la Drassana un nou recull d’articles, València no s’acaba mai. El títol el deu a una cançó de Juli Bustamante, on aquest fa un cant apassionat i amable de la ciutat.
Baydal, a través de vint-i-tres articles, construïx el seu cant a una ciutat que estima i viu amb intensitat i generositat, la mateixa generositat que l’obliga a compartir amb el món els secrets, les contalles, les anècdotes d’un espai urbà carregat de passat, de present i de futur.
El llibre és com un passeig per la ciutat a través del temps i dels personatges que la van habitar. El punt de partida en aquesta ocasió el situa en la Balansiyya musulmana i acaba amb un interessant escrit que recull els projectes que es van dissenyar per al futur de la ciutat i que no es van dur a terme per una raó o altra.
En la passejada que ens proposa Vicent Baydal trobem personatges realment fascinants: Constança de Hohenstausen, Francesc de Vinatea, Jerònima Galés, l’arquitecte Goerlich, etc., així com històries de les quals no teníem cap referència, com ara quan la festa de les falles arribava fins a Tarragona.
La lectura del recull és àgil, amena i ens ajuda a descobrir una ciutat realment fascinant. Tres dels diversos objectius que l’autor es proposava en escriure el llibre.