KKB
és el segon treball discogràfic de la banda de Gandia King Kong Boy. Un disc
amb el qual, com una colobra musical, han mudat la pell, obrint una nova etapa
en què han eliminat la secció de vent i es presenten com una formació clàssica
del pop-rock, baix, guitarres, veu i bateria. King Kong Boy ara té un so més
roquer, sense abandonar el pop, un pop divers i magnètic com el que ens
oferixen a De dalt a baix, amb un
sonoritat que podien haver signat alguns dels millors grups espanyols dels
seixanta i primers setanta, L’incendi
o Seràs gran. En aquests dos darrers
temes han afegit sintetitzadors i elements electrònics. El quintet flirteja
també en algun moment amb la música disco, com en A través de l’espill, i fins i tot amb la d’arrel africana en Visions de foc; la qual cosa ens parla del
seu gust per utilitzar i conciliar gèneres i estils diversos.
La producció, a
diferència de l’anterior treball, Alcem
el vol, que va signar Mark Dassousa, ha estat a càrrec de la pròpia banda,
que ha treballat junt amb Tono Hurtado, qui també ha participat en els
arranjaments musicals, la mescla i l’enregistrament.
En KKB la banda ens oferix onze cançons
originals més un bonus track, Plena de vida, que aparegué com a
senzill el 2016 i que fou enregistrat amb els components de la formació
anterior, però que assenyalava els nous camins sonors que prendria el grup.
Tots els temes han
estat compostos pel tàndem format pel cantant Eduard Banyuls i el guitarra
Rubén Martín. Temes amb una base rítmica que invita al ball. Hi trobem lletres
personals escrites des de la primera persona (del singular o del plural): “Hem mudat...” “Hem arribat...” “Vaig dir
d’anar al nord...” que ens parlen de l’impuls de viure la vida amb
intensitat, com el James Dean de la seua cançó, que fou capaç de tocar el cel
amb la punta dels dits; del desig: “Sílvia,
distinta Sílvia / eterna escala del desig...”, sense oblidar la crítica
social com en Filles de la tragèdia,
o aquelles que ens parlen de personatges que van i vénen, que es creuen en la
vida de l’autor, individus que es neguen a renunciar a la seua llibertat
individual, que estimen apassionadament i que actuen com a funambulismes fent
equilibris sobre la corda fluixa del drama de la vida.
El so de la banda,
creat des del pop-rock, és ric en matisos, compta amb textures diverses i
suggerents, té personalitat, caràcter, força i en moments, com les mateixes
lletres, capacitat evocativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada