dilluns, 26 de març del 2018

DONES E ALTRI



El periodista i escriptor del Cabanyal Felip Bens publica, en la col·lecció Jàssena de l’editorial Llibres de la Drassana, un recull de vint relats breus sota el suggerent títol de Dones e altri.
Bens és un autor polièdric que al llarg de la seua trajectòria s’ha interessat per qüestions diverses com ara el futbol, la gastronomia o la política. Un individu amb una gran capacitat de treball que ha estat capaç, per una banda, de convertir la ciutat de València i en especial els poblats marítims en l’escenari de les seues narracions (sense renunciar per això en un moment determinat a altres espais), un escenari que sap reproduir amb una gran versemblança, ja siga a plena llum del dia o a altes hores de la nit, recorrent alguns tuguris i barrejant-se amb gent poc recomanable. Per una altra banda, és un escriptor que ha sabut construir-se un llenguatge personal partint del model de llengua que encara perdura a la ciutat, que a pesar del que molts savis afirmen és on hi ha un major nombre de parlants, encara que a bona gran part els coste eixir de l’armari lingüístic on s’han reclòs.
El llenguatge narratiu de Bens, més que hereu d’altres autors valencians que en un moment o altre de la seua trajectòria convertiren la ciutat de València en un espai literari (estic pensant ara en Blasco Ibáñez, Joan Francesc Mira o Ferran Torrent), ho és sobretot del cinema i la literatura nord-americans, un ampli ventall de noms que aniria del cineasta Quentin Tarantino fins al novel·lista Richard Ford. Hi ha també altres influències importants provinents de les seues variades lectures, com ara els argentins Julio Cortázar i Jorge Luís Borges.
Felip Bens és un narrador que sap construir un relat amb solvència i dotar-lo d’uns personatges ben dibuixats, així com de crear una situació on l’amistat, l’amor, el desig, l’ambició, el desencontre entre homes i dones de diferent origen i estofa moral crea un conflicte que acaba resolent-se en una direcció o en una altra.
La brevetat, la contundència, el cromatisme i l’atmosfera de cada escena i escenari són alguns dels nexes que tenen en comú els vint relats. D’entre tots els quals n’hi ha un que m’ha colpit i que m’ha fet reflexionar durant unes quantes hores, potser per la meua trajectòria personal i professional vinculada a la lletra escrita, Eraverde, una vida entregada a la literatura.
Quantes obres mestres no han transcendit de cap manera i s’han perdut per una raó o una altra i resten condemnades a l’oblit? I si un espavilat fóra capaç de recuperar, desempolsegar aquests textos i oferir-los al gran públic amb èxit signant-los amb el seu nom, doncs què passaria? Segurament, res fins que algú el delatara. Al lector poc li importa i fins i tot li estarà agraït per haver fet possible la recuperació d’una obra de qualitat que li ha donat hores de gaudi. L’autor de l’original, mort des de fa unes dècades, res no pot dir, res no pot sentir al respecte. Però tot plegat acaba creant-nos una certa inquietud, un cert desassossec. I no és perquè siga el primer lladre amb qui ensopeguem, però aquest és un lladre d’una altra mena, ja que li ha robat l’ànima a un creador i ha fet negoci amb ella.
Dones e altri és un llibre àgil on l’autor s’assaja en el conflicte de les relacions personals.