"ENCARA QUE LA NIT ES FAÇA FOSCA"

La professora, agitadora cultural i poeta de la comarca de l’Alacantí Gràcia Jiménez Tirado acaba de publicar, en l’editorial Aguaclara, el que és el seu tercer llibre de poesia, Encara que la nit es faça forta. Amb aquest volum Gràcia va obtindre un dels més prestigiosos premis de poesia que es convoquen a les comarques del sud del País Valencià, el XVII Premi Paco Mollà.

Gràcia Jiménez és una poeta que començà a publicar en plena maduresa vital i ens ha anat oferint la seua obra d’una manera pausada. L’any 2002 publicava en Brosquil edicions el llibre Platges, amb el qual va obtindre el Premi Antoni Matutano, i l’any 2006 en la mateixa editorial publicà Quadern del vent, que li va donar el Premi Gorgos.

Al llarg d’aquests quinze anys Gràcia ha anat agafant seguretat i ofici alhora que modelava una veu poètica pròpia plena de matisos.

Encara que la nit es faça forta és una col·lecció de poemes que ha anat treballant i fent créixer mentre creixia ella mateixa com a ésser humà i com a poeta al llarg d’un grapat d’anys, com molt encertadament ens informa en el pròleg Lluís Ferri.

La seua poètica naix del jo, un jo que és el subjecte del poema. El jo i les seues circumstàncies, així com la relació que manté amb la realitat que l’envolta.

És poesia de l’experiència, realisme marcadament intimista, a través del qual ens oferix versos lliures, reflexius, diàfans, plens d’una llum capaç d’il·luminar el camí a pesar de la foscor en què puguem estar atrapats.

Encara que la nit es faça forta és un llibre unitari, amb trenta-set poemes que apareixen sense títol, com si l’autora haguera volgut conformar un únic poema fragmentat. Els canvis de rumb els marquen o els remarquen set cites de diversos autors: Celia Viñas, Michel Houellebecq, Audre Lorde, Josep Ballester, Omar Khayyan, Salvador Espriu, Josep Pla, més una huitena de Rafael Argullol que tanca el llibre com un colofó. En cadascun d’aquests apartats trobem una temàtica diferent: l’amor, la fugacitat del temps i com hi ha un instant que dóna un colp de timó a les nostres vides i altera el rumb de la nostra navegació, el sexe, el país, la societat, la família, les diverses cadenes genètiques que acaben conformant l’individu que som, el jo que pensa i es repensa i viatja cap a l’interior i es projecta cap a l’exterior i es fa preguntes i busca respostes.

Gràcia Jiménez crea uns artefactes poètics amb un ritme intern natural i amb unes imatges poètiques d’una bellesa senzilla extretes de la realitat quotidiana.

En aquest tercer llibre he trobat la millor versió de la poeta, una autora de la qual vaig ser el seu primer editor. Un llibre que està obligat a ser un punt de partida que no d’arribada en la construcció d’una obra literària personal, interessant, suggerent i d’una gran solidesa.